BIOGRAFIA
IRENE VICENTE SALAS
Sóc directora, dramaturga i artista escènica. El meu treball se situa en la intersecció entre cos, representació i història de l’art, i pren forma en projectes escènics, performatius i d’escriptura. He desenvolupat i presentat el meu treball en contextos com el Festival GREC de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu Marès de Barcelona, el festival TNT de Terrassa, l’Antic Teatre o el festival Sismògraf d’Olot, entre altres.
Em formo com a historiadora de l’art, especialitzada en història de les arts escèniques, a la UB (Barcelona) i a La Sapienza (Roma), i posteriorment com a directora i dramaturga a l’Institut del Teatre (Barcelona i Vic). També curso dos postgraus: Producció i gestió d’espectacles i esdeveniments culturals a l’IL3 (UB) i Teatre i Educació a l’Institut del Teatre de Vic.
La meva pràctica com a creadora escènica se situa en la intersecció entre història de l’art, cos i escena contemporània. El meu treball parteix de la revisió dels imaginaris i estereotips corporals des de les seves primeres representacions artístiques fins avui, i es tradueix en peces de fort component visual, compositiu i coreogràfic.
D’aquesta línia formen part Unheimlich, peça becada pel programa Kinètic del CC Parc Sandaru i per DespertaLab de la Nau Ivanow i Sala Atrium, presentada a Sala Atrium, al Festival TNT 2019 i a Casa Elizalde;
Autònoma, estrenada a l’Antic Teatre i a Can Felipa (2017);
Ellas comen, desenvolupada en residència a Teatropuerto (La Serena, Xile) en el marc de la Nau Ivanow; i Corpus, una exposició performàtica concebuda per a museus i adaptada a cada col·lecció. Corpus s’ha presentat al Museu Marès i al MNAC dins el festival Grec 2022 i 2023, i al Museu de la Garrotxa d’Olot en el marc de Sismògraf 2024.
La meva peça més recent és Oasi, presentada al Festival Grec 2025 en coproducció entre el festival, el Centre d’Arts Santa Mònica i el Centre de les arts lliures de Barcelona.
He treballat com a dramaturgista als espectacles Macho Man (Festival Temporada Alta, Teatres del Canal, Festival GREC de Barcelona), Un dia de Novembre deixo rastres de bellesa sobre blanc (Festival Els Clàssics + MNAC), Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers (Festival Temporada Alta), i Ofèlia (Panic Attack), (Festival Temporada Alta, Festival GREC de Barcelona) d’Àlex Rigola.
També he treballat com a dramaturgista a No puc arrencar-me el cap d’Alba Pujol, presentat a Escenes 2021 de L’Auditori de Barcelona; a Pop de Laura Alcalà; amb la companyia de dansa La Súbita; com a dramaturga i mirada externa de Morir lo hace todo el mundo de José y sus Hermanas (Teatre Lliure, Festival GREC de Barcelona), a FOC I LLOC d’Emma Riba (Fira Tàrrega), com a dramaturgista a Els Objectes flotants, de La Conquesta del Pol Sud (Teatre Akadèmia) i a NATAL d’Animal Religion (Ajuntament de Barcelona, Festival de Nadal).
He estat productora i gerent de la companyia d’Àlex Rigola durant cinc anys, entre 2018 i 2023, compaginant aquesta feina amb la meva pràctica dramatúrgica i escènica. Des del 2023, porto la producció de la companyia de teatre documental La Conquesta del Pol Sud.
He treballat com a ajudant de direcció de la Lali Álvarez a Ragazzo i a Barcelona, contra la paret, presentades a la Nau Ivanow, Teatre Lliure, Fira Tàrrega i Antic Teatre. També he treballat amb l’Evelyn Arévalo a La suma i la resta (Sala Fènix).
Fora de la pràctica escènica, he coordinat i guiat les visites guiades nudistes al Museu Arqueològic de Barcelona, realitzades a l’inici de la temporada 23/24. També he comissariat el cicle de performance del festival d’art contemporani EX ABRUPTO de Moià.
També he escrit per encàrrec articles i textos per a diversos projectes, entre ells Sota terra, a la recerca d’un temps tel·lúric, d’un espai atàvic, per a la Xarxa Transversal, a partir de l’espectacle Sota terra de Moon Ribas i Quim Girón, i Visita a els bronzes de Riace: connectar amb la història a través del propi cos, per a la revista del Club Naturista de Catalunya.